La Vida a Berlin. Cap.11. Els Veins

Capitol 11. Els Veins

Com t'he explicat en algun altre capitol, vivim en una
zona nova/vella. Vella en el sentit de que ja fa temps que
existeix. Nova en el sentit que les vivendes que s'han fet
son nova construcció.
Aquesta zona era abans ocupada per casernes militars del
exercit rus. Com ja deus saber Berlin era una ciutat dividida
durant prop de 40 anys. Els rusos tenien casernes a un costat
del mur i els americans les tenien al altre.

Be, aixo t'ho explico perque afecta a un dels veins. Un matrimoni
gran que ha viscut en aquest barri durant 35 anys. O sigui, es van
instalar aqui una mica despres de fet el mur. Han viscut al costat
de les casernes una gran part de la seva vida. La dona es molt comunicativa.
Pero tambe molt rundinaire. Sembla ser que el viure tant de temps al
costat d'una base militar li ha afectat al cap. Pateix sovint de
mal de caps pel soroll de camions i soldats que ha patit durant tants anys.
Aquesta dona no podria viure, per exemple, al carrer Aragó de Barcelona.

Despres de les casernes va venir un temps de tranquilitat. Els soldats
van marxar quan el mur de Berlin va ser obert. La dona veia el futur
amb uns altres ulls. Pero vet aqui que el terreny que havien deixat les
casernes era una llaminadura per a les inmobiliaries. I com no podia ser
d'una altre manera, el terreny, propietat del estat alemany, va ser venut
a una inmobiliaria francesa 'PREMIER' que es qui ha construit les
cases noves on vivim. I amb la compra del terreny, va tornar a venir el
soroll: excavadores, camions, grues, maquinaria diversa, ... i la dona
va tornar a patir dels seus maldecaps. El soroll de les obres ha durat
fins fa pocs mesos. Els basaments de totes les cases ja estan fets
i ja estan aixecant les parets de les darreres vivendes. La dona tornava
a trobar la tranquilitat. Pero el que no comptava era que els seus
nous veins eren families amb nens i esta clar ... els nens juguen i criden.
I criden tant que les seves veus infantils van arribar a les seves
orelles i la dona va experimentar un altre tipus de mal de cap.
El maldecap dels crits i xisclades dels nens. Ens ho va explicar, ens
va ensenyar un paper del hospital on havia estat alguna temporada i ens
va demanar per favor que procuressim distreure els nens d'alguna manera
perque no cridessin tant fort. Haig de reconeixer que aquesta dona es un
encant. En alguna ocasio inclus s'ha ofert perque la Hanna i la Eva passin
a jugar al seu jardi. D'aquesta manera aconsegueix que no cridin elles i
tampoc cridin les seves amiguetes veines ...

... i ara es quan deixem a la veina dels maldecaps per referir-nos als veins
del costat. Aquests son una parella jove amb una nena de 2 anys, de nom
Tia (sembla que es un nom d'origen suec) Naturalment, Tia s'ha fet molt
amiga de la Hanna i de la Eva. No hi ha dia que no juguin juntes.
Com que viuen al costat, alguns dies ella passa a jugar a casa i altres
dies son la Hanna i la Eva que passen a jugar a casa de Tia. Aquesta
nena es de mida alemanya. Nomes te dos anys, pero es tan alta com la Hanna,
que ja en te 4. Naturalment li ve de família, perque els seus pares també
son alts. Tia era molt calladeta i tranquila quan ens vàrem instalar aqui.
Pero despres de l'hivern ha canviat radicalment. S'hi fica per tot arreu
i dona ordres als seus pares dient que han de fer (per satisfer els desitgs
d'ella, naturalment!!) Els seus pares treballen tots dos i la nena la porten
a una guarderia prop de la feina de la seva mare. Nomes els veiem a la tarda
a partir de les 15:30 aproximadament. Son molt comunicatius i amables.

Els veins de devant també tenen una nena 'Nadia'. Té 3 anys i es un dimoni.
Aquesta nena no te prejudicis. Igual juga amb la Hanna, la Eva, Tia o amb un
gran. Te una germana gran de 13 anys. I em sembla que junt amb ella passa moltes
estones devant la tele, perque diu frases i paraules que sento sovint a la tele.
La porten a la mateixa guarderia que la Hanna i la Eva i sovint es veuen quan
surten al pati. Els seus pares també treballen tots dos i sovint l'avia porta
la nena de la guarderia. El pare treballava fins fa poc a Bonn (a ... km) durant tota
la setmana i nomes el veiem els caps de setmana. Ara sembla que ja treballa
a Berlin. Aquest home no parla gaire. Quan ens trobem no obre la boca fins que
el dic bon dia (o bona tarda) I encara i aixi, te prou amb un breu moviment del
cap. Segur que no es mut, pero deu ser de caracter reservat. La seva dona,
en canvi, es un nervi. Sempre està enfeinada, pero tambe sempre te una estona per estar
jugant al carrer amb la Nadia.

Tenim altres tres veins a la mateixa filera de cases. Pero el contacte no es
tan frequent. Els del extrem mes allunyat, tocant a la sortida del carrer
principal, tenen dos fills, Friedrich (8) i Luise (5) Aquests nens sempre estan
devant de casa nostra. Venen a jugar tots junts. Poques vegades s'els veu
jugar devant de casa seva. El gran, amb 8 anys, es un homenet. Et dona explicacions
i arguments sobre tot. I la seva germana es una descarada. Sempre està fincant
el nas en el que fem i pregunta qué estem fent i per qué, i ella (o els seus
pares, o els seus avis) sempre tenen alguna cosa que es mes maca, o mes gran,
o mes cara que les que tenen els altres. Aquests dos nens son uns embolicadors.
Sempre convencen al Guillermo perque demani caramels o xocolata o galetes per
a ells. Tots dos van a la mateixa escola que en Guillermo. Els seus pares també
treballen tots dos. La seva mare es profesora a un institut. Fa classes de
quimica i va atabalada. Hi han dies que es a casa i altres que no (quan ha
de donar classe) Ella s'encarrega de portar els nens a l'escola, anar-los a
recollir, portar-los (o recollir-los) quan fan les activitats extraescolars.
També fa la neteja i a mes ha de preparar les classes. Es per aquesta raó que
quan els fills són a casa, els envia al carrer perque vinguin a jugar amb els
nostres i no la distorbin. Els seus veins del costat es un matrmoni amb una
filla de 16 anys. Viuen sols, perque la filla l'han enviada a estudiar a Florida
(USA) Marxan de bon mati a la feina i no tornen fins tard. Practicament no
els veiem. Tots dos treballen a la mateixa empresa.

Recentment han vingut nous veins. Viuen a la casa devant de Friedrich i Luise
Es una senyora gran amb un noi de 13 anys. Viuen ells dos sols i encara no
hem parlat amb ells.

Hi han encara dos cases de la filera que encara no s'han venut. Una d'elles
es la casa de mostra que visiten els possibles compradors.

Com pots comprovar, donat que tothom treballa, jo soc l'únic que es troba
a casa tot el dia. Es per aixó que quan porten paquets o certificats per un
o per l'altre, sempre arriben a casa nostra. Em diuen que han trucat a totes
les portes i que no han trobat ningú. Jo explico que es que tots treballen
i nomes jo passo tot el dia a casa, bla, bla ... i em deixen el paquet a mi.
Em fan firmar el comprovant que he rebut l'envio i deixen un paperet a la
bustia del destinatari original perque quan arrivi passi per casa meva a
recollir el seu paquetet.

Segons els comercials que ensenyen la casa de mostra, sembla que hi ha
una parella interessada en comprar una de les dues cases que falten, i
diuen que la dona es de Madrid, pero encara no els hem vist. Sembla que
s'ho estan pensant.

Amb els veins de les altres fileres de cases no tenim gaire contacte,
llevat de les reunions de veins (ja han fet 3). A les reunions de veins
només hi va la meva dona, per raons evidents. Pero tots diuen que son
molt aburrides. L'ordre del dia el posa l'administrador de les finques
i a la darrera es queixaven de que es tractaven punts que no tenien
cap importancia.